Esta semana estrenamos nueva sección en el blog. Que no se diga que el confinamiento va a poder cargarse mis planes urdidos y preparados durante meses.
Concretamente da inicio la sección de Contenido en Catalán, que podréis identificar fácilmente con la leyenda de la cabecera de la entrada.
En general, en esta sección hablaremos de editoriales que publiquen en catalán, de obras de género escritas en este idioma y de iniciativas para el fomento de la lectura en esta lengua. Y de las peripecias de ser escritor bilingüe.
Y como me gusta estrenarme a lo grande, inauguramos esta sección con una entrevista un grupo singular que está dando mucho de que hablar últimamente.
¡Rebem amb un fort aplaudiment als integrants de Zona Ruptura, per favor!
Entrevista a Zona Ruptura
Per a qui encara no us conegui: què es Zona Ruptura?
Zona
Ruptura és un grup d'editorials independents catalanes dedicades als
gèneres fantàstics que han decidit reunir-se per compartir esforços
i provar de fer-nos costat entre nosaltres. Més o menys tenim una
relació entre nosaltres des de fa temps, ens coneixíem d'abans,
això és una manera activa de fer una mica de comunitat, ja que
sabem des de sempre que no som competència i que tot el que ens
pugui beneficiar individualment també ho farà com a grup.
Com va néixer aquesta iniciativa?
Des
de la nostra banda va néixer fa temps, anys diria, amb l'Hugo
d'Orciny Press. Dèiem sempre que calia unir-nos, cada cop que veiem
que ens contraprogramàvem amb una presentació el mateix dia, o amb
una activitat que no funcionava, o amb una campanya a les xarxes que
quedava invisibilitat perquè català i gènere... es perdia en la
immensitat. Però i si érem dos, i si érem tres i si érem...
Però
si tenim perspectives comunes i finalitats comunes té molt de sentit
que unim esforços sobretot per compartir espais i obrir-los a tot
hom, autors, il·lustradors, editors, traductors. Vàrem fer
intendents, un facebook comú per compartir les activitats. Però Facebook ens invisibilitzava encara més per ser una pàgina...
així que la proposta va morir... pel seu propi pes. La primera
activitat, gràcies a la Llibreria Chronos i després a la Llibreria
Font de Mimir que va funcionar en comú i que ens va donar força per
tenir espai i visibilitatva ser el Sant Jordi Monstruós, i ara fem
el segon pas, Zona Ruptura.
En el vostre comunicat de presentació vau anunciar que busqueu
reivindicar el fantàstic i crear espais que trenquin inèrcies i
desterrin els perjudicis. Així com també convertir-vos en un punt
de trobada per a tots els actors del fantàstic català. Voldríeu
aprofundir una mica més en aquests objectius que persegueix Zona
Ruptura?
El
gènere (incloent-hi el fantàstic, la ciència-ficció i el terror)
i els prejudicis sovint van de la mà; com a mínim aquí, al nostre
país. La literatura no-realista no està gaire ben vista i en aquest
cas Zona Ruptura vol trencar inèrcies i esborrar aquests prejudicis.
En el fons la gent consumeix molt gènere (al cinema, mirant sèries)
però en la literatura encara hi ha aquest menyspreu, aquest estigma.
Hi ha molts altres gèneres per explorar (el bizarro, el grotesc,
l’absurd,...) i no volem tancar-nos cap porta, no volem deixar
escapar cap oportunitat. Zona Ruptura és un espai sense límits, on
tot (i tothom) hi cap. És un projecte transversal que vol unificar
criteris no-realistes, que vol aprofundir en tot allò que ens agrada
com a editorials, que busca arriscar i proposar al lector textos
irreverents, diferents, interessants.
La imatge que firma els actes de Zona Ruptura |
Pel
que fa a aglutinar els actors del fantàstic: ens agrada la fantasia
però també ens agrada allò que és extraordinari, admirable,
magnífic. El mot fantàstic
ho engloba tot. Volem crear una comunitat on tothom pugui dir la
seva, on tothom aporti el seu tarannà. Només creant sinergies i
teixint aliances podem donar-nos a conèixer i arribar a més públic.
Creiem que les presentacions de l’estil ‘jo he vingut a parlar
del meu llibre’ són cosa del passat. Cal crear taules comunes de
debat, integrar l’oient, fer-lo partícip de l’experiència que
suposa submergir-se en un llibre. Des de Zona Ruptura intentem crear
escenaris i actes que explotin aquesta fórmula.
De quina forma té previst assolir els seus objectius Zona Ruptura?
Anem
fent a mesura que podem. Totes tenim molta feina amb la nostra
editorial i, la majoria, una altra feina per pagar les factures, però
encara que anem a poc a poc, la idea és que les passes que fem
siguin fermes. Per ara, tenim una newsletter que enviem amb
informació de totes les editorials i teniem previst un primer acte
pel 21 de març (cancel·lat pel confinament, és clar). Esperem anar fent més coses, tant de cara al públic
com de cara als llibreters.
Des de la vostra presentació pública heu compartit un calendari
d’activitats literàries del fantàstic català. És a través
d’aquests espais que es construirà la xarxa de Zona Ruptura?
Nosaltres
mateixos no sabem cap a on ens portarà això de Zona Rutura. La
newsletter amb l'agenda i les novetats és un espai molt interessant,
però probablement amb el temps Zona Rutura pot adquirir moltes
altres formes, com la futura Ter-Cat. Tot dependrà de la capacitat
de treballar-hi i les necessitats comunes.
Per quin motiu ha arrencat ara aquest
projecte? Quines condicions es donen en aquests moments que fan
possible una iniciativa com Zona Ruptura?
Aquest
projecte neix d'alguna manera de les condicions de precarietat,
invisibilitat i desconnexió que podem viure o sentir les propostes
culturals petites i independents. És la via que algunes hem trobat
per fer comunitat i amplificar la nostra veu. La nostra eina per
lluitar contra aquesta realitat.
S’ha de reconèixer que una aliança editorial com aquesta no
s’havia vist fins ara a l’àmbit del fantàstic català. I menys
encara una conformada per segells tan diversos. Com funciona aquesta
xarxa de treball que vertebra Zona Ruptura?
Zona
Ruptura és una aliança diversa però independent: cadascú té els
seus projectes i va a la seva però de forma periòdica ens reunim
per idear accions i activitats conjuntes. Som agitadores culturals i
considerem que la cultura, si no sacseja la societat, és ineficaç.
Els temps de repòs entre les sessions de brainstorming
ens permeten agafar aire, renovar forces, engendrar projectes.
Mentrestant hi ha el treball constant (treure els nostres llibres,
preparar la newsletter, planificar actes conjunts,...); això no
s’atura mai.
Les editorial de Zona Ruptura |
El
fet que ens diferencia és que som editorials amigues, que lluny de
competir ens complementem. Som lectores apassionades i coneixem els
llibres de les altres editorials tan bé com els nostres. En aquest
aspecte sempre que anem a una llibreria a parlar dels nostres llibres
(el tracte directe amb els llibreters és part essencial del
projecte) no ens cauen els anells per recomanar els de les nostres
companyes. En aquest aspecte fem una mica de comercials del fantàstic
en general. Som una mena de guerrilla literària i hem fet de
l’extraordinari el nostre estendard.
Hem d’entendre que aquest és un projecte de llarga durada? Com es
veu Zona Ruptura d’aquí a un any? S’ha marcat un calendari de
metes per assolir en aquest temps?
De
moment, no hi ha res previst que no sigui l'enviament de la
newsletter mensual amb les novetats de cada participant del projecte.
Una agenda força modesta, però, per altra banda, l'aliança de
petites editorials que cooperen entre elles per sobre la lògica de
la competència ens sembla un concepte molt potent en si mateix. I,
com s'acostuma a dir el futur de Zona Ruptura encara està per escriure.
En els darrers temps s’ha parlat de que el fantàstic en català
està vivint una època daurada. Quina percepció en teniu, d’això?
Compartiu la visió?
Sempre
és complicat prendre perspectiva envers el present, amb seguretat
tenim qui veu una època daurada i posa èmfasis en repetir-ho quasi
com un desig. Creiem que estem en un bon moment, un moment
d'oportunitat per aquelles editorials petites i mitjanes de caràcter
independent que ho estan treballant molt, però potser aquesta
perspectiva positiva i esperançadora l'hem de prendre més com una
oportunitat de canvi, de regirar tendències, de trencar tòpics i
fixar ponts, que no pas com un fet consumat.
La ciència-ficció
catalana té un recorregut valuós i indiscutible durant dècades,
però sempre ha patit de certa ansietat a l'hora d'amplificar
subgèneres, noves tendències o hibridacions singulars. Potser
l'assignatura pendent sigui que tots plegats ajudem a assolir cert
esperit de marca transversal, marca de país i tret singular d'una
manera més punyent cada vegada. Ja s'està fent, en bona part, i
aquí el paper i la quota que tinguem a mitjans conta.
Com cabdal
serà el reconeixement necessari de tot el sector del llibre. És
fonamental que definitivament el gènere torni a un territori
interessant, de risc, i es desfaci de certa pàtina d'envellida
nostàlgia. Però si, una època de lluentor de la ciència-ficció
catalana tot i que encara haurem de ser prudents abans de vendre
metalls nobles com or pur. De moment la traducció d'obres escollides
i l'aposta per una pedrera molt fiable és la via que cal treballar.
Pel que fa al panorama editorial, sembla clar que la literatura de
gènere fantàstic viu un bon moment. Però què en penseu de la
comunitat lectora? Com percebeu el «fandom» català?
Crec
que no hi ha UN «fandom». No podem llegir d'una manera unitària.
Si et mous dins de la SCCFF el fandom català està en ple moviment,
molt viu, però hi ha altres «fandoms» que també llegeixen en
català i que potser llegeixen altres coses o d'altres maneres, no sé
molt bé com explicar-ho.
La gent jove, per exemple, sovint se sent
fora del que anomenem el «fandom» més tradicional. El fandom
tribal (i ara sé que alguns s'enfadarà tot i que jo en pertanyo)
som sovint una mica classistes, i no pararia... Hi ha moltes maneres
de llegir, i les petites editorials hem de pensar a arribar a tot
hom, i crear nous marcs de referència que puguin servir a tot hom.
A
mi em preocupa molt aquesta gent jove que no ha tingut 3XL en català,
que no ha vist anime en català, que prefereix el llibre en castellà
perquè les traduccions li sonen rares, i m'agradaria, captar-los....
Ui... em fico en terreny pantanós... Però sí, aquest és un tros
de «fandom» en català en el qual ens queda molta feina.
Encara una darrera pregunta de radiografia, si me la permeteu.
Actualment les traduccions d’autors estrangers al català sembla
tenir molt bona acollida. En canvi, autors originals de fantàstic en
català no en trobem pas tants. Creieu que això pot variar en un
temps? Canviar aquesta tendència es contempla com part de la tasca
de Zona Ruptura?
De
manera directa o proactiva no és, ara mateix, una de les fites de
Zona Ruptura. És a dir, no tenim pensat fer una convocatòria per
rebre originals, un certamen literari, ni res que pugui empènyer de
manera directa algú a escriure una obra en català. Ara bé, només
que ho analitzem una mica, ens adonarem que crear un corpus
bibliogràfic contribueix sempre a eixamplar horitzons, en el nostre
cas, fer més present el gènere fantàstic, el sci-fi o la
literatura fora del cànon.
Amb això volem dir que si els lectors
tenen a l'abast obres que amplien l'imaginari de la ficció, els
potencials escriptors també es familiaritzen amb el gènere en
català i veuen que pot funcionar, que és concebible. En aquest
sentit, doncs, ens agradaria pensar que això potser sí que
podria ajudar a construir fonaments, però òbviament són molts
factors.
D'altra banda, també volem assenyalar, que aquest "no
pas tants" no significa que siguem orfes d'autors i això és
important ressaltar-ho perquè no és que partim de zero, ni de bon
tros. Una altra cosa és que els autors i autores d'aquest tipus de
literatura hagin patit certa invisibilització (i, per tant, hagin de
ser redescoberts) o bé s'hagin cohibit o triat altres llengües
d'expressió, potser en percebre que no existia una escena local prou
desenvolupada o topar-se amb un cànon hegemònic que els tracta amb
certa condescendència. En tot cas, insistim en el tot suma.
L’agenda de gener ha estat ben nodrida. I amb un catàleg
d’activitats ben variat. Teniu previst quelcom semblant per als
propers mesos? En podeu compartir alguna cosa, sobre el calendari
futur?
El
27 de febrer a la Llibreria Italiana de Barcelona vam fer una xerrada
molt interessant sobre la ciència-ficció i el cinema italià de baix
pressupost. Tot al voltant del llibre oficial del Sitges Festival
Internacional de cinema Fantàstic de Catalunya, "Apocalypse
domani". La década de la exploitation italiana de ciencia ficción
(1977-1990)" .
Del que passi d'ara en endavant, no ens podem pronunciar perquè les circumstàncies són incertes.
Ja es veu que Zona Ruptura ha arribat trepitjant fort. Caldrà no
perdreu-us la pista. Si algú vol estar al cas de les vostres
properes accions, com pot informar-se’n?
Zona
Ruptura vol ser un punt de trobada per professionals, artistes i
lectors amb una visió integradora de l'espai sociocultural. Els
companys han preparat una newsletter on informarem de les novetats
que publiquem, les activitats que organitzem les editorials que
formem Zona Ruptura o aquelles en les que hi participem. Trobareu aquí l'enllaç per poder-vos apuntar i també podeu estar al corrent a través de les nostres xarxes
socials.
Abans d’acomiadar-vos, una darrera pregunta: quin missatge donaríeu
a la comunitat del fantàstic català?
Sumem
forces, juntes som més fortes.
Com veieu, a Zona Ruptura tenen corda per estona. Caldrà no perdre'ls la pista i tenir-los ben vigilats a través de la seva llista de correus. De ben segur que no ens en empenedirem de seguir-los de prop, a aquesta colla.
Abans d'acomiadar-nos però vull donar les gràcies a tots els caps d'aquesta hidra per fer possible l'entrevista. Merci per l'esforç que hi heu posat.
¡Ens llegim! ^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Recuerda que al comentar en esta página estás aceptando nuestra política de privacidad. Puedes obtener más información al respecto en el siguiente enlace:
http://escribeconingenio.blogspot.com/p/politicas-de-privacidad.html