¿I si la guerra no fos tan fàcil et volen fer creure?
BÀSIC
Títol: La brigada lluminosa
Editorial: Mai Més
Autor: Kameron Hurley
EDICIÓ
Format: Rústica amb solapes
Nº de pàgines: 352
Any d'edició: 2019
Preu de compra: 18,95€
Nº de pàgines: 352
Any d'edició: 2019
Preu de compra: 18,95€
(pots trobar-lo aquí)
PUNTUACIÓ: 3/5 ★★★
Contenido bilingüe: La reseña en castellano la encontraréis abajo
El món ja no és el que era. Els països han desaparegut per deixar pas a les grans corporacions, les actuals senyores del planeta. Tot ha canviat, fins i tot la guerra. Perquè ara, els soldats es converteixen en llum.
Així és l'ambientació que Kameron Hurley ens presenta a La brigada lluminosa. Aquesta novela de ciencia ficció autoconclusiva ens porta a un planeta Terra devastat que acaba de declarar-li la guerra a Mart.
No és la primera vegada que llegeixo una obra d'aquesta autora. En el seu moment vaig ressenyar La revolución feminista geek. De manera que després dels assajos volia tastar la seva narrativa.
L'acció comença quan Dietz, el personatge protagonista, pren la decisió d'allistar-se a l'exèrcit de la corporació Tene-Silvia. Un bon servei militar li permetrà accedir als drets de ciutadà i venjar als seus familiars: l'acte heroïc amb el qual ha somiat sempre.
Per als soldats, les coses son senzilles: els marcians han atacat la Terra. Per tant, cal erradicar-los a qualsevol preu. Fins i tot al cost de la pròpia vida.
I és que, com dèiem, la guerra ja no és com abans. Ara els soldats, després de passar menys de dos mesos d'entrenament, son convertits en llum i enviats al front. El procés és complex i arriscat. Molts d'ells moren o acaben desfigurats. I alguns... Simplement tornen canviats.
Però tot això val la pena si és per acabar amb Mart. Com a mínim, fins que un es comença a plantejar si realment està lluitant contra els marcians. I si l'enemic no fóssin ells?
La novela parteix d'aquesta incòmoda pregunta, entorn de la qual girarà tota la trama. No és pas un argument gaire original, doncs ja s'ha vist altres cops. Al cap i a la fi, parlar de corporacions malvades que juguen amb la veritat no és tan innovador.
L'atractiu de la història recau però en la presentació. La narrativa bèl·lica se'ns desgrana com un caos en el temps i l'espai. I és que cada cop que Dietz fa un salt de llum es mou amunt i avall en el temps.
Els personatges secundaris van canviant, moren i tornen a la vida mentre el protagonista avança en la història per resoldre el gran dubte. Qui hi ha rere aquesta guerra?
Malgrat el garbuix de dades i salts temporals, la trama és fluïda i manté l'atenció del lector. Es presenta com un repte que convida a endevinar en cada salt a quin moment ha anat a parar Dietz.
És quasi bé tan interessant com el fet de mantenir ocult el sexe del personatge protagonista fins a les darreres pàgines. Un dels punts per elogiar la gran tasca que ha fet l'Anna Llisterri, la traductora.
I ja que parlem de feina ben feta, cal elogiar l'edició de Mai Més. Tot en La brigada lluminosa ha estat cuidat i treballat. Des de la magnífica portada de Marina Vidal fins a l'elecció de les tipografies. Francament, és una obra molt neta.
Ara bé, una trama com aquesta té un preu. Qui surt perjudicat de l'estructura son els personatges. Tret de Dietz, la resta de noms van apareixent i desapareixent sense que siguin per a nosaltres res més que ombres.
Tampoc n'hi ha gaires que destaquin, però. La majoria responen als diferents arquetips de soldat: el bon noi, el boig, el sàdic... Tret d'un o dos, la resta no arriben a ser més que un nom en un punt concret del temps. I com a lector, tampoc sents el desig de saber-ne més.
Per tant, des del meu punt de vista, La brigada lluminosa no és un mal llibre. Però tampoc és tan original com s'ha volgut vendre. Al cap i a la fi, les paradoxes temporals i la idea de les corporacions amb intencions ocultes està força suada.
Tot i amb això, el que més m'ha molestat durant la lectura ha estat el seu to. Malgrat que Hurley intenta vertebrar un discurs antibelicista, durant tota la història es reivindica el paper del bon soldat. De fet, la trama sencera disculpa les actituds de Dietz i la resta de la tropa, les justifica.
És més, fins i tot m'atreviria a dir que les primeres cinquanta pàgines busquen expressament que empatitzis amb els soldats. Que et sàpiga greu la duresa del seu entrenament i te'n compadeixin. Tot plegat una mica naive pel meu gust.
I és que potser la novela sí que té un missatge antibelicista. Però el que està clar és que antimilitarista no ho és pas. Ans al contrari: en molts casos m'ha semblat un elogi immerescut a la vida militar i el seus sacrificis. Com a lector, aquesta mentalitat ha provocat que passi gran part de la lectura amb una emprenyada notable.
Una emprenyada que acaba d'esclatar en un final que no m'he acabat de creure. Potser perquè les darreres pàgines trenquen el ritme de la història i es precipiten cap a una cosa més aviat inconcreta.
En conclusió, La brigada lluminosa és una bona novela per passar l'estona, però no és gaire innovadora ni explica res que no s'hagi vist abans. Si us agrada la ciència ficció i els salts temporals i la narrativa bèlica no se us fa una muntanya, aquesta és la vostra història. Si no, és millor que us decidiu per una altra obra de l'autora.
Reseña en castellano
(Atención: la reseña se basa en la edición catalana de Mai Més Llibres. Si queréis saber más sobre el trabajo hecho en la edición castellana, consultad lo que dijeron de ella en Café de Tinta)
El mundo ya no es lo que era. Los países han desaparecido para dejar paso a las grandes corporaciones, las señoras actuales del planeta. Todo ha cambiado, incluso la guerra. Pues ahora, los soldados se convierten en luz.
Así es la ambientación que Kameron Hurley nos presenta en La brigada de la luz. Esta novela de ciencia ficción autoconclusiva nos lleva a un planeta Tierra devastado que acaba de declararle la guerra a Marte.
No es la primera vez que leo algo de esta autora. En su momento reseñé La revolución feminista geek. De modo que después de los ensayos, quería probar su narrativa.
La acción empieza cuando Dietz, el personaje protagonista, toma la decisión de alistarse al ejército de la corporación de Tene-Silvia. Un buen servicio militar le permitirá acceder a los derechos de ciudadanía y vengar a sus familiares: el acto heroíco con el que siempre ha soñado.
Para los soldados las cosas son sencillas: los marcianos han atacado la Tierra. Por tanto, deben ser erradicados a cualquier precio. Incluso a costa de la propia vida.
Y es que, como decía, la guerra ya no es como antes. Ahora los soldados, tras pasar menos de dos meses de entrenamiento, son convertidos en luz y enviados al frente. El proceso es complejo y arriesgado. Muchos de ellos mueren o acaban desfigurados. Y algunos... Simplemente vuelven cambiados.
Pero todo eso vale la pena si es para acabar con Marte. Como mínimo, hasta que uno empieza a plantearse si de veras esta combatiendo contra los marcianos. ¿Y si el enemigo no fuesen ellos?
La novela parte de esta incómoda pregunta, entorno a la cual girará toda la trama. No es un argumento demasiado original, pues ya se ha visto anteriormente. Al fin y al cabo, hablar de corporaciones malvadas que juegan con la verdad no es tan innovador.
El atractivo de la historia recae pues en su presentación. La narrativa bélica se nos desgrana como un caos en el tiempo y el espacio. Y es que cada vez que Dietz hace un salto de luz se mueve arriba y abajo en el tiempo.
Los personajes secundarios van cambiando, mueren y vuelven a la vida mientras el protagonista avanza en la historia para resolver la gran duda. ¿Quién hay detrás de esta guerra?
Pese al embrollo de datos y saltos temporales, la trama es fluida y mantiene la atención del lector. Se presenta como un reto que invita a adivinar en cada salto a que momento ha ido a parar Dietz.
Es casi tan interesante como el hecho de mantener oculto el sexo del personaje protagonista hasta las últimas páginas.
Ahora bien, una trama como esta tiene un precio. Quien sale perjudicado de la estructura son los personajes. A excepción de Dietz, el resto de nombres van apareciendo y desapareciendo sin que sean para nosotros más que sombras.
Tampoco es que haya muchos que destaquen. La mayoría responden a los diferentes arquetipos de soldado: el buen chico, el loco, el sádico... Excepto uno o dos, el resto no llegan a ser más que un nombre en un punto concreto del tiempo. Y como lector tampoco es que sientas el deseo de saber más sobre ellos.
Por tanto, desde mi punto de vista, La brigada de la luz no es un mal libro. Pero tampoco es tan original como se ha querido vender. Al fin y al cabo, las paradojas temporales y la idea de las corporaciones con intenciones ocultas está ya bastante gastada.
Con todo, lo que más me ha molestado durante la lectura ha sido su tono. Pese a que Hurley intenta vertebrar un discurso antibelicista, a lo largo de la historia se reivindica el papel del buen soldado. De hecho, la trama al completo disculpa las actitudes de Dietz y el resto de la tropa, las justifica.
Es más, me atrevería a decir que las primeras cincuenta páginas buscan expresamente que empatices con los soldaddos. Que te sepa mal la dureza de su entrenamiento y que te compadezcas de ellos. Todo en sí un poco naive para mi gusto.
Y es que tal vez la novela sí que tiene un mensaje antibelicista. Pero lo que está claro es que antimilitarista no lo es en absoluto. Al contrario: en muchos casos me ha parecido un elogio inmerecido a la vida militar y sus sacrificios. Como lector, esta mentalidad ha provocado que pase gran parte de la lectura con un cabreo notable.
Un cabreo que ha acabado de estallar en un final que no he acabado de creerme. Tal vez porque las últimas páginas rompen con el ritmo de la historia y se precipitan hacia algo bastante inconcreto.
En conclusión, La brigada de la luz es una buena novela para pasar el rato, pero no es demasiado innovadora ni explica nada que no se haya visto antes. Si os gusta la ciencia ficción y los saltos temporales y la narrativa bélica no se os atraganta, esta es vuestra historia. Si no, es mejor que os decantéis por otra obra de la autora.
¡Nos leemos! ^^
Contenido bilingüe: La reseña en castellano la encontraréis abajo
El món ja no és el que era. Els països han desaparegut per deixar pas a les grans corporacions, les actuals senyores del planeta. Tot ha canviat, fins i tot la guerra. Perquè ara, els soldats es converteixen en llum.
Així és l'ambientació que Kameron Hurley ens presenta a La brigada lluminosa. Aquesta novela de ciencia ficció autoconclusiva ens porta a un planeta Terra devastat que acaba de declarar-li la guerra a Mart.
No és la primera vegada que llegeixo una obra d'aquesta autora. En el seu moment vaig ressenyar La revolución feminista geek. De manera que després dels assajos volia tastar la seva narrativa.
L'acció comença quan Dietz, el personatge protagonista, pren la decisió d'allistar-se a l'exèrcit de la corporació Tene-Silvia. Un bon servei militar li permetrà accedir als drets de ciutadà i venjar als seus familiars: l'acte heroïc amb el qual ha somiat sempre.
Per als soldats, les coses son senzilles: els marcians han atacat la Terra. Per tant, cal erradicar-los a qualsevol preu. Fins i tot al cost de la pròpia vida.
I és que, com dèiem, la guerra ja no és com abans. Ara els soldats, després de passar menys de dos mesos d'entrenament, son convertits en llum i enviats al front. El procés és complex i arriscat. Molts d'ells moren o acaben desfigurats. I alguns... Simplement tornen canviats.
 |
| Làmina promocional, de Marina Vidal |
Però tot això val la pena si és per acabar amb Mart. Com a mínim, fins que un es comença a plantejar si realment està lluitant contra els marcians. I si l'enemic no fóssin ells?
La novela parteix d'aquesta incòmoda pregunta, entorn de la qual girarà tota la trama. No és pas un argument gaire original, doncs ja s'ha vist altres cops. Al cap i a la fi, parlar de corporacions malvades que juguen amb la veritat no és tan innovador.
L'atractiu de la història recau però en la presentació. La narrativa bèl·lica se'ns desgrana com un caos en el temps i l'espai. I és que cada cop que Dietz fa un salt de llum es mou amunt i avall en el temps.
Els personatges secundaris van canviant, moren i tornen a la vida mentre el protagonista avança en la història per resoldre el gran dubte. Qui hi ha rere aquesta guerra?
Malgrat el garbuix de dades i salts temporals, la trama és fluïda i manté l'atenció del lector. Es presenta com un repte que convida a endevinar en cada salt a quin moment ha anat a parar Dietz.
És quasi bé tan interessant com el fet de mantenir ocult el sexe del personatge protagonista fins a les darreres pàgines. Un dels punts per elogiar la gran tasca que ha fet l'Anna Llisterri, la traductora.
 |
| Il·lustració de coberta, per Marina Vidal |
I ja que parlem de feina ben feta, cal elogiar l'edició de Mai Més. Tot en La brigada lluminosa ha estat cuidat i treballat. Des de la magnífica portada de Marina Vidal fins a l'elecció de les tipografies. Francament, és una obra molt neta.
Ara bé, una trama com aquesta té un preu. Qui surt perjudicat de l'estructura son els personatges. Tret de Dietz, la resta de noms van apareixent i desapareixent sense que siguin per a nosaltres res més que ombres.
Tampoc n'hi ha gaires que destaquin, però. La majoria responen als diferents arquetips de soldat: el bon noi, el boig, el sàdic... Tret d'un o dos, la resta no arriben a ser més que un nom en un punt concret del temps. I com a lector, tampoc sents el desig de saber-ne més.
Per tant, des del meu punt de vista, La brigada lluminosa no és un mal llibre. Però tampoc és tan original com s'ha volgut vendre. Al cap i a la fi, les paradoxes temporals i la idea de les corporacions amb intencions ocultes està força suada.
Tot i amb això, el que més m'ha molestat durant la lectura ha estat el seu to. Malgrat que Hurley intenta vertebrar un discurs antibelicista, durant tota la història es reivindica el paper del bon soldat. De fet, la trama sencera disculpa les actituds de Dietz i la resta de la tropa, les justifica.
És més, fins i tot m'atreviria a dir que les primeres cinquanta pàgines busquen expressament que empatitzis amb els soldats. Que et sàpiga greu la duresa del seu entrenament i te'n compadeixin. Tot plegat una mica naive pel meu gust.
 |
| Detall de la portada original |
I és que potser la novela sí que té un missatge antibelicista. Però el que està clar és que antimilitarista no ho és pas. Ans al contrari: en molts casos m'ha semblat un elogi immerescut a la vida militar i el seus sacrificis. Com a lector, aquesta mentalitat ha provocat que passi gran part de la lectura amb una emprenyada notable.
Una emprenyada que acaba d'esclatar en un final que no m'he acabat de creure. Potser perquè les darreres pàgines trenquen el ritme de la història i es precipiten cap a una cosa més aviat inconcreta.
En conclusió, La brigada lluminosa és una bona novela per passar l'estona, però no és gaire innovadora ni explica res que no s'hagi vist abans. Si us agrada la ciència ficció i els salts temporals i la narrativa bèlica no se us fa una muntanya, aquesta és la vostra història. Si no, és millor que us decidiu per una altra obra de l'autora.
Reseña en castellano
(Atención: la reseña se basa en la edición catalana de Mai Més Llibres. Si queréis saber más sobre el trabajo hecho en la edición castellana, consultad lo que dijeron de ella en Café de Tinta)
El mundo ya no es lo que era. Los países han desaparecido para dejar paso a las grandes corporaciones, las señoras actuales del planeta. Todo ha cambiado, incluso la guerra. Pues ahora, los soldados se convierten en luz.
Así es la ambientación que Kameron Hurley nos presenta en La brigada de la luz. Esta novela de ciencia ficción autoconclusiva nos lleva a un planeta Tierra devastado que acaba de declararle la guerra a Marte.
No es la primera vez que leo algo de esta autora. En su momento reseñé La revolución feminista geek. De modo que después de los ensayos, quería probar su narrativa.
La acción empieza cuando Dietz, el personaje protagonista, toma la decisión de alistarse al ejército de la corporación de Tene-Silvia. Un buen servicio militar le permitirá acceder a los derechos de ciudadanía y vengar a sus familiares: el acto heroíco con el que siempre ha soñado.
Para los soldados las cosas son sencillas: los marcianos han atacado la Tierra. Por tanto, deben ser erradicados a cualquier precio. Incluso a costa de la propia vida.
 |
| Portada de la edición castellana |
Y es que, como decía, la guerra ya no es como antes. Ahora los soldados, tras pasar menos de dos meses de entrenamiento, son convertidos en luz y enviados al frente. El proceso es complejo y arriesgado. Muchos de ellos mueren o acaban desfigurados. Y algunos... Simplemente vuelven cambiados.
Pero todo eso vale la pena si es para acabar con Marte. Como mínimo, hasta que uno empieza a plantearse si de veras esta combatiendo contra los marcianos. ¿Y si el enemigo no fuesen ellos?
La novela parte de esta incómoda pregunta, entorno a la cual girará toda la trama. No es un argumento demasiado original, pues ya se ha visto anteriormente. Al fin y al cabo, hablar de corporaciones malvadas que juegan con la verdad no es tan innovador.
El atractivo de la historia recae pues en su presentación. La narrativa bélica se nos desgrana como un caos en el tiempo y el espacio. Y es que cada vez que Dietz hace un salto de luz se mueve arriba y abajo en el tiempo.
Los personajes secundarios van cambiando, mueren y vuelven a la vida mientras el protagonista avanza en la historia para resolver la gran duda. ¿Quién hay detrás de esta guerra?
Pese al embrollo de datos y saltos temporales, la trama es fluida y mantiene la atención del lector. Se presenta como un reto que invita a adivinar en cada salto a que momento ha ido a parar Dietz.
Es casi tan interesante como el hecho de mantener oculto el sexo del personaje protagonista hasta las últimas páginas.
Ahora bien, una trama como esta tiene un precio. Quien sale perjudicado de la estructura son los personajes. A excepción de Dietz, el resto de nombres van apareciendo y desapareciendo sin que sean para nosotros más que sombras.
 |
| La autora, Kameron Hurley |
Tampoco es que haya muchos que destaquen. La mayoría responden a los diferentes arquetipos de soldado: el buen chico, el loco, el sádico... Excepto uno o dos, el resto no llegan a ser más que un nombre en un punto concreto del tiempo. Y como lector tampoco es que sientas el deseo de saber más sobre ellos.
Por tanto, desde mi punto de vista, La brigada de la luz no es un mal libro. Pero tampoco es tan original como se ha querido vender. Al fin y al cabo, las paradojas temporales y la idea de las corporaciones con intenciones ocultas está ya bastante gastada.
Con todo, lo que más me ha molestado durante la lectura ha sido su tono. Pese a que Hurley intenta vertebrar un discurso antibelicista, a lo largo de la historia se reivindica el papel del buen soldado. De hecho, la trama al completo disculpa las actitudes de Dietz y el resto de la tropa, las justifica.
Es más, me atrevería a decir que las primeras cincuenta páginas buscan expresamente que empatices con los soldaddos. Que te sepa mal la dureza de su entrenamiento y que te compadezcas de ellos. Todo en sí un poco naive para mi gusto.
Y es que tal vez la novela sí que tiene un mensaje antibelicista. Pero lo que está claro es que antimilitarista no lo es en absoluto. Al contrario: en muchos casos me ha parecido un elogio inmerecido a la vida militar y sus sacrificios. Como lector, esta mentalidad ha provocado que pase gran parte de la lectura con un cabreo notable.
Un cabreo que ha acabado de estallar en un final que no he acabado de creerme. Tal vez porque las últimas páginas rompen con el ritmo de la historia y se precipitan hacia algo bastante inconcreto.
En conclusión, La brigada de la luz es una buena novela para pasar el rato, pero no es demasiado innovadora ni explica nada que no se haya visto antes. Si os gusta la ciencia ficción y los saltos temporales y la narrativa bélica no se os atraganta, esta es vuestra historia. Si no, es mejor que os decantéis por otra obra de la autora.
¡Nos leemos! ^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Recuerda que al comentar en esta página estás aceptando nuestra política de privacidad. Puedes obtener más información al respecto en el siguiente enlace:
http://escribeconingenio.blogspot.com/p/politicas-de-privacidad.html