¿I si l'home mai no hagués existit?
BÀSIC
Títol: Ciutat
Editorial: Chronos
Autor: Clifford D. Simak
EDICIÓ
Format: Rústica amb solapes
Nº de pàgines: 320
Any d'edició: 2019
Preu de compra: 19,95€
Nº de pàgines: 320
Any d'edició: 2019
Preu de compra: 19,95€
(pots trobar-lo aquí)
PUNTUACIÓ: 4/5 ★★★★
Contenido bilingüe: La reseña en castellano la encontraréis abajo
En un món en els humans ja no hi són, els gossos son els amos de la Terra. I la comunitat canina, arraulida a la vora del foc, explica llegendes de temps llunyans. Mites sobre una criatura desapareguda anomenada ésser humà.
Aamb aquesta premissa va iniciar Clifford D. Simak Ciutat al 1952. Un grapat de contes de ciència ficció clàssica que l'editorial Chronos ha traduït al català.
En el món ideat per Simak ja no hi queden humans. Fa molt de temps que no hi son. Tant, que els gossos, la civilització que ocupa actualment el planeta, debat sobre si realment van existir alguna vegada.
Per tant, el que el lector es troba en obrir Ciutat és un estudi fet pels gossos. Un recull d'històries, cadascuna precedida per unes notes introductòries, on els cans reflexionen sobre el contingut de dits contes.
La majoria dels gossos consideren totes aquestes narracions breus una llegenda. Mites que s'han anat transmetent i recopil·lant als llarg dels segles i que empren una criatura inventada, els humans, per reflexionar sobre temes universals com el progrés, la pèrdua... etc.
Ara bé, no tots els gossos hi estan d'acord amb això. Alguns encara creuen que l'ésser humà va existir. I el que veuen en aquestes històries és la narració de la seva fi
Possiblement els humans que llegim aquesta història sigui això el que hi trobem. La descripció de la davallada i posterior extinció de la humanitat explicada a través d'uns contes breus però conectats entre sí.
El fil conductor de totes les històries és la família Webber. A través dels diferents fills d'aquesta nissaga, el lector veu com l'humà va deixant les ciutats, iniciant un procés de declivi del qual gossos i robots en son testimonis.
Petits fragments d'una història molt més grans que es narren a través de boques i vivències individuals. Fragments contats a la vora del foc. Una idea molt estètica amb la qual Elsa Velasco, autora de la portada, ha jugat per al seu disseny.
Ciutat és una lectura sobre la pèrdua de la civilització que presenta reflexions encara vigents avui dia. A ulls del lector modern, sembla mentida que faci quasi bé setanta anys des que Ciutat va veure la llum.
Això és en part gràcies a la tasca de traducció. El llenguatge és fluid i proper, cosa que converteix la lectura en un viatge deliciós mercè de la feina feta per la Scheherezade Surià, la seva traductora.
Amb aquesta primera obra s'estrenava el passat novembre el segell Chronos. Un recull complex però inmersiu que convida als qui s'hi apropin a reflexionar juntament amb els gossos.
Potser hauria estat millor que els humans fóssin solsament una invenció, no?
Reseña en castellano:
En el mundo ideado por Simak ya no quedan humanos. Hace mucho tiempo que se fueron. Tanto, que los perros, la civilización que ocupa actualmente el planeta, debate sobre si realmente existieron alguna vez.
Por lo tant, lo que el lector se encuentra en abrir Ciutat es un estudio hecho por los perros. Un compendio de historias, cada una precedida por unas notas introductorias, donde los canes reflexionan sobre el contenido de dichos cuentos.
La mayoria de los perros consideran todas estas narraciones breves una leyenda. Mitos que se han ido transmitiendo y recopilando a lo largo de los siglos y que utilizan a una criatura inventada, los humanos, para reflexionar sobre temas universales como el progreso, la pérdida... etc.
Ahora bien, no todos los perros están de acuerdo con eso. Algunos aún creen que el ser humano existió. Y lo que ven en estas historias es la narración de su fin.
Posiblemente los humanos que leamos esta historia sea eso lo que encontremos en ella. La descripción de la caída y posterior extinción de la humanidad explicada a través de unos cuentos breves pero conectados entre si.
El hilo conductor de todas las historias es la familia Webber. A través de los distintos hijos de este linaje, el lector ve como el humano va dejando las ciudades, iniciando un proceso de declive del cual perros y robots son testigos.
Pequeños fragmentos de una historia mucho más grande que se narran a través de bocas y vivencias individuales. Fragmentos contados entorno a una hoguera. Una idea muy estética con la cual Elsa Velasco, autora de la portada de la versión catalana, ha jugado en su diseño.
Ciutat es una lectura sobre la pérdida de la civilización que presenta reflexiones aún vigentes hoy día. A ojos del lector moderno, parece mentira que haga casi setenta años desde que Ciutat vio la luz.
Esto es en parte gracias a la tarea de traducción. El lenguaje es fluido y cercana, cosa que convierte la lectura en un viaje delicioso gracias al trabajo realizado por Scheherezade Surià, su traductora al catalán.
Con esta primera obra se estrenaba el pasado noviembre el sello Chronos. Un compendio complejo pero inmersivo que invita a quienes se acerquen a reflexionar juntamente con los perros.
Tal vez habría sido mejor que los humanos fueran solamente una invención, ¿no?
¡Nos leemos! ^^
Contenido bilingüe: La reseña en castellano la encontraréis abajo
En un món en els humans ja no hi són, els gossos son els amos de la Terra. I la comunitat canina, arraulida a la vora del foc, explica llegendes de temps llunyans. Mites sobre una criatura desapareguda anomenada ésser humà.
Aamb aquesta premissa va iniciar Clifford D. Simak Ciutat al 1952. Un grapat de contes de ciència ficció clàssica que l'editorial Chronos ha traduït al català.
En el món ideat per Simak ja no hi queden humans. Fa molt de temps que no hi son. Tant, que els gossos, la civilització que ocupa actualment el planeta, debat sobre si realment van existir alguna vegada.
Per tant, el que el lector es troba en obrir Ciutat és un estudi fet pels gossos. Un recull d'històries, cadascuna precedida per unes notes introductòries, on els cans reflexionen sobre el contingut de dits contes.
La majoria dels gossos consideren totes aquestes narracions breus una llegenda. Mites que s'han anat transmetent i recopil·lant als llarg dels segles i que empren una criatura inventada, els humans, per reflexionar sobre temes universals com el progrés, la pèrdua... etc.
Ara bé, no tots els gossos hi estan d'acord amb això. Alguns encara creuen que l'ésser humà va existir. I el que veuen en aquestes històries és la narració de la seva fi
Possiblement els humans que llegim aquesta història sigui això el que hi trobem. La descripció de la davallada i posterior extinció de la humanitat explicada a través d'uns contes breus però conectats entre sí.
El fil conductor de totes les històries és la família Webber. A través dels diferents fills d'aquesta nissaga, el lector veu com l'humà va deixant les ciutats, iniciant un procés de declivi del qual gossos i robots en son testimonis.
Petits fragments d'una història molt més grans que es narren a través de boques i vivències individuals. Fragments contats a la vora del foc. Una idea molt estètica amb la qual Elsa Velasco, autora de la portada, ha jugat per al seu disseny.
Ciutat és una lectura sobre la pèrdua de la civilització que presenta reflexions encara vigents avui dia. A ulls del lector modern, sembla mentida que faci quasi bé setanta anys des que Ciutat va veure la llum.
Això és en part gràcies a la tasca de traducció. El llenguatge és fluid i proper, cosa que converteix la lectura en un viatge deliciós mercè de la feina feta per la Scheherezade Surià, la seva traductora.
Amb aquesta primera obra s'estrenava el passat novembre el segell Chronos. Un recull complex però inmersiu que convida als qui s'hi apropin a reflexionar juntament amb els gossos.
Potser hauria estat millor que els humans fóssin solsament una invenció, no?
Reseña en castellano:
En el mundo ideado por Simak ya no quedan humanos. Hace mucho tiempo que se fueron. Tanto, que los perros, la civilización que ocupa actualmente el planeta, debate sobre si realmente existieron alguna vez.
Por lo tant, lo que el lector se encuentra en abrir Ciutat es un estudio hecho por los perros. Un compendio de historias, cada una precedida por unas notas introductorias, donde los canes reflexionan sobre el contenido de dichos cuentos.
La mayoria de los perros consideran todas estas narraciones breves una leyenda. Mitos que se han ido transmitiendo y recopilando a lo largo de los siglos y que utilizan a una criatura inventada, los humanos, para reflexionar sobre temas universales como el progreso, la pérdida... etc.
Ahora bien, no todos los perros están de acuerdo con eso. Algunos aún creen que el ser humano existió. Y lo que ven en estas historias es la narración de su fin.
Posiblemente los humanos que leamos esta historia sea eso lo que encontremos en ella. La descripción de la caída y posterior extinción de la humanidad explicada a través de unos cuentos breves pero conectados entre si.
El hilo conductor de todas las historias es la familia Webber. A través de los distintos hijos de este linaje, el lector ve como el humano va dejando las ciudades, iniciando un proceso de declive del cual perros y robots son testigos.
 |
| Portada de la versión castellana |
Pequeños fragmentos de una historia mucho más grande que se narran a través de bocas y vivencias individuales. Fragmentos contados entorno a una hoguera. Una idea muy estética con la cual Elsa Velasco, autora de la portada de la versión catalana, ha jugado en su diseño.
Ciutat es una lectura sobre la pérdida de la civilización que presenta reflexiones aún vigentes hoy día. A ojos del lector moderno, parece mentira que haga casi setenta años desde que Ciutat vio la luz.
Esto es en parte gracias a la tarea de traducción. El lenguaje es fluido y cercana, cosa que convierte la lectura en un viaje delicioso gracias al trabajo realizado por Scheherezade Surià, su traductora al catalán.
Con esta primera obra se estrenaba el pasado noviembre el sello Chronos. Un compendio complejo pero inmersivo que invita a quienes se acerquen a reflexionar juntamente con los perros.
Tal vez habría sido mejor que los humanos fueran solamente una invención, ¿no?
¡Nos leemos! ^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Recuerda que al comentar en esta página estás aceptando nuestra política de privacidad. Puedes obtener más información al respecto en el siguiente enlace:
http://escribeconingenio.blogspot.com/p/politicas-de-privacidad.html