Entrevista a Zona Ruptura (CAT)

Esta semana estrenamos nueva sección en el blog. Que no se diga que el confinamiento va a poder cargarse mis planes urdidos y preparados durante meses.

Concretamente da inicio la sección de Contenido en Catalán, que podréis identificar fácilmente con la leyenda de la cabecera de la entrada.

En general, en esta sección hablaremos de editoriales que publiquen en catalán, de obras de género escritas en este idioma y de iniciativas para el fomento de la lectura en esta lengua. Y de las peripecias de ser escritor bilingüe.

Y como me gusta estrenarme a lo grande, inauguramos esta sección con una entrevista un grupo singular que está dando mucho de que hablar últimamente.

¡Rebem amb un fort aplaudiment als integrants de Zona Ruptura, per favor!

Entrevista a Zona Ruptura

Per a qui encara no us conegui: què es Zona Ruptura?

Zona Ruptura és un grup d'editorials independents catalanes dedicades als gèneres fantàstics que han decidit reunir-se per compartir esforços i provar de fer-nos costat entre nosaltres. Més o menys tenim una relació entre nosaltres des de fa temps, ens coneixíem d'abans, això és una manera activa de fer una mica de comunitat, ja que sabem des de sempre que no som competència i que tot el que ens pugui beneficiar individualment també ho farà com a grup.

Com va néixer aquesta iniciativa?

Des de la nostra banda va néixer fa temps, anys diria, amb l'Hugo d'Orciny Press. Dèiem sempre que calia unir-nos, cada cop que veiem que ens contraprogramàvem amb una presentació el mateix dia, o amb una activitat que no funcionava, o amb una campanya a les xarxes que quedava invisibilitat perquè català i gènere... es perdia en la immensitat. Però i si érem dos, i si érem tres i si érem... 

Però si tenim perspectives comunes i finalitats comunes té molt de sentit que unim esforços sobretot per compartir espais i obrir-los a tot hom, autors, il·lustradors, editors, traductors. Vàrem fer intendents, un facebook comú per compartir les activitats. Però Facebook ens invisibilitzava encara més per ser una pàgina... així que la proposta va morir... pel seu propi pes. La primera activitat, gràcies a la Llibreria Chronos i després a la Llibreria Font de Mimir que va funcionar en comú i que ens va donar força per tenir espai i visibilitatva ser el Sant Jordi Monstruós, i ara fem el segon pas, Zona Ruptura.

En el vostre comunicat de presentació vau anunciar que busqueu reivindicar el fantàstic i crear espais que trenquin inèrcies i desterrin els perjudicis. Així com també convertir-vos en un punt de trobada per a tots els actors del fantàstic català. Voldríeu aprofundir una mica més en aquests objectius que persegueix Zona Ruptura?

El gènere (incloent-hi el fantàstic, la ciència-ficció i el terror) i els prejudicis sovint van de la mà; com a mínim aquí, al nostre país. La literatura no-realista no està gaire ben vista i en aquest cas Zona Ruptura vol trencar inèrcies i esborrar aquests prejudicis. En el fons la gent consumeix molt gènere (al cinema, mirant sèries) però en la literatura encara hi ha aquest menyspreu, aquest estigma. Hi ha molts altres gèneres per explorar (el bizarro, el grotesc, l’absurd,...) i no volem tancar-nos cap porta, no volem deixar escapar cap oportunitat. Zona Ruptura és un espai sense límits, on tot (i tothom) hi cap. És un projecte transversal que vol unificar criteris no-realistes, que vol aprofundir en tot allò que ens agrada com a editorials, que busca arriscar i proposar al lector textos irreverents, diferents, interessants.

La imatge que firma els actes de Zona Ruptura

Pel que fa a aglutinar els actors del fantàstic: ens agrada la fantasia però també ens agrada allò que és extraordinari, admirable, magnífic. El mot fantàstic ho engloba tot. Volem crear una comunitat on tothom pugui dir la seva, on tothom aporti el seu tarannà. Només creant sinergies i teixint aliances podem donar-nos a conèixer i arribar a més públic. Creiem que les presentacions de l’estil ‘jo he vingut a parlar del meu llibre’ són cosa del passat. Cal crear taules comunes de debat, integrar l’oient, fer-lo partícip de l’experiència que suposa submergir-se en un llibre. Des de Zona Ruptura intentem crear escenaris i actes que explotin aquesta fórmula.

De quina forma té previst assolir els seus objectius Zona Ruptura?

Anem fent a mesura que podem. Totes tenim molta feina amb la nostra editorial i, la majoria, una altra feina per pagar les factures, però encara que anem a poc a poc, la idea és que les passes que fem siguin fermes. Per ara, tenim una newsletter que enviem amb informació de totes les editorials i teniem previst un primer acte pel 21 de març (cancel·lat pel confinament, és clar). Esperem anar fent més coses, tant de cara al públic com de cara als llibreters.

Des de la vostra presentació pública heu compartit un calendari d’activitats literàries del fantàstic català. És a través d’aquests espais que es construirà la xarxa de Zona Ruptura?

Nosaltres mateixos no sabem cap a on ens portarà això de Zona Rutura. La newsletter amb l'agenda i les novetats és un espai molt interessant, però probablement amb el temps Zona Rutura pot adquirir moltes altres formes, com la futura Ter-Cat. Tot dependrà de la capacitat de treballar-hi i les necessitats comunes.

Per quin motiu ha arrencat ara aquest projecte? Quines condicions es donen en aquests moments que fan possible una iniciativa com Zona Ruptura?

Aquest projecte neix d'alguna manera de les condicions de precarietat, invisibilitat i desconnexió que podem viure o sentir les propostes culturals petites i independents. És la via que algunes hem trobat per fer comunitat i amplificar la nostra veu. La nostra eina per lluitar contra aquesta realitat.

S’ha de reconèixer que una aliança editorial com aquesta no s’havia vist fins ara a l’àmbit del fantàstic català. I menys encara una conformada per segells tan diversos. Com funciona aquesta xarxa de treball que vertebra Zona Ruptura?

Zona Ruptura és una aliança diversa però independent: cadascú té els seus projectes i va a la seva però de forma periòdica ens reunim per idear accions i activitats conjuntes. Som agitadores culturals i considerem que la cultura, si no sacseja la societat, és ineficaç. Els temps de repòs entre les sessions de brainstorming ens permeten agafar aire, renovar forces, engendrar projectes. Mentrestant hi ha el treball constant (treure els nostres llibres, preparar la newsletter, planificar actes conjunts,...); això no s’atura mai.

Les editorial de Zona Ruptura

El fet que ens diferencia és que som editorials amigues, que lluny de competir ens complementem. Som lectores apassionades i coneixem els llibres de les altres editorials tan bé com els nostres. En aquest aspecte sempre que anem a una llibreria a parlar dels nostres llibres (el tracte directe amb els llibreters és part essencial del projecte) no ens cauen els anells per recomanar els de les nostres companyes. En aquest aspecte fem una mica de comercials del fantàstic en general. Som una mena de guerrilla literària i hem fet de l’extraordinari el nostre estendard.

Hem d’entendre que aquest és un projecte de llarga durada? Com es veu Zona Ruptura d’aquí a un any? S’ha marcat un calendari de metes per assolir en aquest temps?

De moment, no hi ha res previst que no sigui l'enviament de la newsletter mensual amb les novetats de cada participant del projecte. Una agenda força modesta, però, per altra banda, l'aliança de petites editorials que cooperen entre elles per sobre la lògica de la competència ens sembla un concepte molt potent en si mateix. I, com s'acostuma a dir el futur de Zona Ruptura encara està per escriure.

En els darrers temps s’ha parlat de que el fantàstic en català està vivint una època daurada. Quina percepció en teniu, d’això? Compartiu la visió?

Sempre és complicat prendre perspectiva envers el present, amb seguretat tenim qui veu una època daurada i posa èmfasis en repetir-ho quasi com un desig. Creiem que estem en un bon moment, un moment d'oportunitat per aquelles editorials petites i mitjanes de caràcter independent que ho estan treballant molt, però potser aquesta perspectiva positiva i esperançadora l'hem de prendre més com una oportunitat de canvi, de regirar tendències, de trencar tòpics i fixar ponts, que no pas com un fet consumat. 

La ciència-ficció catalana té un recorregut valuós i indiscutible durant dècades, però sempre ha patit de certa ansietat a l'hora d'amplificar subgèneres, noves tendències o hibridacions singulars. Potser l'assignatura pendent sigui que tots plegats ajudem a assolir cert esperit de marca transversal, marca de país i tret singular d'una manera més punyent cada vegada. Ja s'està fent, en bona part, i aquí el paper i la quota que tinguem a mitjans conta. 

Com cabdal serà el reconeixement necessari de tot el sector del llibre. És fonamental que definitivament el gènere torni a un territori interessant, de risc, i es desfaci de certa pàtina d'envellida nostàlgia. Però si, una època de lluentor de la ciència-ficció catalana tot i que encara haurem de ser prudents abans de vendre metalls nobles com or pur. De moment la traducció d'obres escollides i l'aposta per una pedrera molt fiable és la via que cal treballar.

Pel que fa al panorama editorial, sembla clar que la literatura de gènere fantàstic viu un bon moment. Però què en penseu de la comunitat lectora? Com percebeu el «fandom» català?

Crec que no hi ha UN «fandom». No podem llegir d'una manera unitària. Si et mous dins de la SCCFF el fandom català està en ple moviment, molt viu, però hi ha altres «fandoms» que també llegeixen en català i que potser llegeixen altres coses o d'altres maneres, no sé molt bé com explicar-ho. 

La gent jove, per exemple, sovint se sent fora del que anomenem el «fandom» més tradicional. El fandom tribal (i ara sé que alguns s'enfadarà tot i que jo en pertanyo) som sovint una mica classistes, i no pararia... Hi ha moltes maneres de llegir, i les petites editorials hem de pensar a arribar a tot hom, i crear nous marcs de referència que puguin servir a tot hom. 

A mi em preocupa molt aquesta gent jove que no ha tingut 3XL en català, que no ha vist anime en català, que prefereix el llibre en castellà perquè les traduccions li sonen rares, i m'agradaria, captar-los.... Ui... em fico en terreny pantanós... Però sí, aquest és un tros de «fandom» en català en el qual ens queda molta feina.

Encara una darrera pregunta de radiografia, si me la permeteu. Actualment les traduccions d’autors estrangers al català sembla tenir molt bona acollida. En canvi, autors originals de fantàstic en català no en trobem pas tants. Creieu que això pot variar en un temps? Canviar aquesta tendència es contempla com part de la tasca de Zona Ruptura?

De manera directa o proactiva no és, ara mateix, una de les fites de Zona Ruptura. És a dir, no tenim pensat fer una convocatòria per rebre originals, un certamen literari, ni res que pugui empènyer de manera directa algú a escriure una obra en català. Ara bé, només que ho analitzem una mica, ens adonarem que crear un corpus bibliogràfic contribueix sempre a eixamplar horitzons, en el nostre cas, fer més present el gènere fantàstic, el sci-fi o la literatura fora del cànon. 

Amb això volem dir que si els lectors tenen a l'abast obres que amplien l'imaginari de la ficció, els potencials escriptors també es familiaritzen amb el gènere en català i veuen que pot funcionar, que és concebible. En aquest sentit, doncs, ens agradaria pensar que això potser  sí que podria ajudar a construir fonaments, però òbviament són molts factors. 

D'altra banda, també volem assenyalar, que aquest "no pas tants" no significa que siguem orfes d'autors i això és important ressaltar-ho perquè no és que partim de zero, ni de bon tros. Una altra cosa és que els autors i autores d'aquest tipus de literatura hagin patit certa invisibilització (i, per tant, hagin de ser redescoberts) o bé s'hagin cohibit o triat altres llengües d'expressió, potser en percebre que no existia una escena local prou desenvolupada o topar-se amb un cànon hegemònic que els tracta amb certa condescendència. En tot cas, insistim en el tot suma.

L’agenda de gener ha estat ben nodrida. I amb un catàleg d’activitats ben variat. Teniu previst quelcom semblant per als propers mesos? En podeu compartir alguna cosa, sobre el calendari futur?

El 27 de febrer a la Llibreria Italiana de Barcelona vam fer una xerrada molt interessant sobre la ciència-ficció i el cinema italià de baix pressupost. Tot al voltant del llibre oficial del Sitges Festival Internacional de cinema Fantàstic de Catalunya, "Apocalypse domani". La década de la exploitation italiana de ciencia ficción (1977-1990)" .

Del que passi d'ara en endavant, no ens podem pronunciar perquè les circumstàncies són incertes.

Ja es veu que Zona Ruptura ha arribat trepitjant fort. Caldrà no perdreu-us la pista. Si algú vol estar al cas de les vostres properes accions, com pot informar-se’n?

Zona Ruptura vol ser un punt de trobada per professionals, artistes i lectors amb una visió integradora de l'espai sociocultural. Els companys han preparat una newsletter on informarem de les novetats que publiquem, les activitats que organitzem les editorials que formem Zona Ruptura o aquelles en les que hi participem. Trobareu aquí l'enllaç per poder-vos apuntar i també podeu estar al corrent a través de les nostres xarxes socials.

Abans d’acomiadar-vos, una darrera pregunta: quin missatge donaríeu a la comunitat del fantàstic català?

Sumem forces, juntes som més fortes.

Com veieu, a Zona Ruptura tenen corda per estona. Caldrà no perdre'ls la pista i tenir-los ben vigilats a través de la seva llista de correus. De ben segur que no ens en empenedirem de seguir-los de prop, a aquesta colla.

Abans d'acomiadar-nos però vull donar les gràcies a tots els caps d'aquesta hidra per fer possible l'entrevista. Merci per l'esforç que hi heu posat.

¡Ens llegim! ^^